Tag Archives: documentary

Correspondències: José Luis Guerín – Jonas Mekas

Advertisements

El punk nació en Perú

Full Metal Village

Korean documentary-maker Sung Hyung Cho takes us into the quiet lives of the people of Wacken, a small village in the north of Germany. Every year, this quiet little farmer community welcomes over 80,000 metalheads who invade the town and its surrounding fields during the biggest metal festival of Europe, the notorious Wacken Open Air, and lose themselves in a thundering but peaceful rampage of powermetal, deathmetal, trashmetal, black metal, folkmetal and gothic metal. We follow several inhabitants of the town prior to, during and after the festival.

download by torrent here or here

by Gonzo Toby

Inside Job: radiografia de la crisi

Amb un sentenciós ‘This is how it happened’ comença el documental guanyador d’un oscar Inside Job. L’obra de Ferguson resulta una radiogràfica anàlisi de la crisi. Es tracta d’un interessant exercici crític que mostra tots els engranatges que van portar inevitablement al crack del 2008 i les nefastes conseqüències posteriors.

Començant amb Islàndia com  exemple hermètic i clar d’aquest procés i centrant-se després en Estats Units, el documental mostra com la privatizació i els processos de desregularització van obrir camí a un espiral d’especulació que portava implícita aquesta autodestrucció. El més interessant i alhora maquiavèl·lic de tot plegat és tota la construcció retòrica i intel·lectual que es va crear al voltant d’aquest fet. Dir que uns homes rics que van trobar la possiblitat d’enriquir-se de manera ràpida i (aparentment) sense risc són els causants de la crisi sembla gairebé irreal. Aquesta nova manera de generar riques (la venta de subprimes, la creació dels CDO i els CDS) va acompanyada d’una propaganda favorable (totes les empreses que van fer fallida havien rebut altes qualitficacions de rendiment dies abans), així com d’una mentalitat que impregna (encara avui) tota la societat. Des dels discursos que s’ensenyen a les universitats fins als dels mass media i passant, és clar, per tot un mecanisme polític, es va obrir el camí a aquests tipus de mercat.

A través de múltiples entrevistes, aquest documental-reportatge, mostra  les dues bandes de la construcció: la visió oficial i optimista del creixement il·limitat de la riquesa; i la consciència (sovint de la mateixa gent) que acabaria amb un gran cataclisme. Tanmateix, les estructures polítiques i econòmiques ja estaven preparades per esmorteir la caiguda dels més rics, dels creadors de tot plegat, vaja. I com sempre, són els més pobres qui més en pateixen les conseqüències.

El més aterrador de tot plegat és descobrir que aquells mateixos que van generar tota aquesta situació han estat reelegits pel gobern d’Obama per solucionar-ho; com aquests culpables segueixen prenent el sol en les seves cases dels Hamptons sense ser imputats;  com a les universitats es segueix ensenyant aquest model econòmic (palesament fallit); com els bancs -entitats privades– segueixent sent la força determinant; o com la solució sembla més aviat un acte de resignació i esperar a un nou creixement que no pas una veritable consciència de canvi.

Per últim m’agradaria tornar a parlar del cas d’Islàndia els habitants de la qual han votat per referèndum no retornar el deute que una d’aquestes entitats privades va generar amb Anglaterra i Holanda, ja que consideren que no és l’estat, és a dir, cada un dels individus que en formen part, el responsable.

Man on Wire (dream of a lifetime)

Què passa si un dia veus una foto del projecte de dues torres i decideixes que les vols creuar caminant sobre una corda? Què passa si aquestes torres medeixen més de 1.500 metres i són el World Trade Center?

Man on Wire és la història d’un somni. però un d’aquests somnis macos. macos perquè es compleixen, però macos també perquè la il·lusió de Philippe es contagia. es contagia als seus amics, que l’assumeixen cegament, que s’arrisquen i l’ajuden; però es contagia també als espectadors bocabadats del funàmbul; i a nosaltres, anys més tard, dècades més tard, quan mirem aquest documental que ens fa entrar en tot aquest procés; nosaltres que durant 90 minuts formem part en silenci d’aquesta malifeta, d’aquest nen de 12 anys que veu en una revista el projecte de les torres bessones, i d’aquest mateix nen de 24 anys que saluda a Nova York suspès a un kilòmetre i mig d’alçada. És un somni, la mania d’un malalt, si voleu; però què collons? quan ho aconsegueix, quan el veiem allà dalt, en silenci, el soroll del vent i la seva cara de total concentració, ho entenem. I per què no? és tota una obra d’art.

Podeu veure’l aquí.