Tag Archives: promiscuidad

come together

To is a preposition, come is a verb.
To is a preposition, come is a verb.
To is a preposition, come is a verb, the verb intransitive.
To come. To come.
I’ve heard these two words my whole adult life, and as a child when I thought I was sleeping. To come. To come.
It’s been like a big drum solo:
Didya come? Didya come good? Didya come good didya come good didya come good?
Recitatif: I come better with you sweetheart than with anyone in the whole goddamn world.
I really came so good. I really came so good ‘cause I love you.
Really came so good. I come better with you sweetheart, than anyone in the whole world, I really came so good. So good.
BUT.
Don’t come in me.
Don’t come in me.
Don’t come imme, mimme mimme
don’t come imme mimme mimme
don’t come in me.
I CAN’T COME.
Cause you don’t love me, that’s why you can’t come.
I love you I just can’t come, that’s my hangup. I can’t come when I’m loaded, all right?
Cause you don’t love me.
Just what the hell is the matter with you? What has that got to do with loving you? I just can’t come, that’s all.
Now if anyone in this room or the world finds those two words decadent, obscene, immoral, amoral, asexual, the words “to come” really make you feel uncomfortable, if you think I’m rank for saying it to you, and you the beholder gets rank for listening to it…
You probably can’t come.
-Lenny Bruce

Advertisements

Animal series (Canada)

 

 

 

so, we were in Canada.

Barbie™ peinados divertidos

La última moda en Youtube es quedarse memo viendo como el sucedáneo de Barbie se hace chorraditas en el pelo.

En serio, vaya YUYU de tía.

Bostonian Popurrí

let’s get this party started

Entrem a la festa i un noi alt amb gorra del revés ens saluda. Els americans són alts. I generalment amb gorres del revés. La fauna varia des de la noia sense mitges i amb vestit vermell i arrapat de 75 centímetres o 29 inches a la noia disfressada, passant per tot d’homes amb camisa i bambes. La pudor també varia. Entre suor i bacon fregit. A estones també fa olor a gas. Però després de quasi dues setmanes crec que ja començo a no adonar-me’n. La presència d’olor a gas, aquí, deu ser similar a la de pixat pels carrerons del Gòtic, allà. Som conduïts a una taula plena de begudes de colors radioactius. És la segona casa que veig il·luminada amb un llum de neó. ‘is there any beer?’ inquireixo amb veu tremolosa. ‘the kitchen. Just go straight. Let me take your coat’. Ningú els negarà la cortesia, a aquesta gent.

Torno i m’amago en el ghetto català. És reconfortant. I una pot observar el panorama amb la tranquil·litat de la manada. Les festes americanes són el fruit d’una adolescència robada. D’una promesa d’alcohol postergada a l’infinit. Els nens i nenes americans, sans nets i purs entren als colleges amb divuit anys i en estat preadolescent. Amb ganes de trencar les normes. Així que la festa passa a ser una cosa així com ‘beu tant com puguis fins que moris’. Tenen un verb molt adient al respecte: to pass out. Així la cosa no sol acabar més tard de les dues de la matinada. Pràctic. Si s’allarga ve la policia.

Un individu s’apropa i diu alguna cosa com ‘hóóóla’. Per algun motiu allarga molt les vocals i somriu excessivament. És ros i té una cara com de belga. Quan surts del teu país et converteixes automàticament en una professional en endevinar d’on és cadascú. ‘Segur que és de París, mira quina cara de supèrbia’ o ‘jo diria més aviat danès, per la mirada aquesta tan estranya’ o ‘espanyol segur, se’ns sent a quilòmetres lluny’. Però el somriure és americà. Inconfusible (el que deia, pro-fes-si-o-na-li-tat). Després del més que odiós moment en què l’angloparlant en qüestió s’adona que és incapaç de pronunciar el meu nom (mréya, mi…, mailey, minéya. ‘Is it right?’ ‘Sure’.), deixa anar una cosa similar a ‘so you aaaall eat taapas’. Per alguna raó encara per descobrir s’han d’allargar les vocals en americà. Intento forçar un somriure ben gran i ample i amagar la mirada en algun dels meus companys hispans. ‘oh, taapas’. S’acaba encomanant això de les vocals. ‘sure, we like tapas’. Respon algú molt més educat que jo mentre la petita pedant que hi ha en mi es baralla per sortir i dir-li que potser ser americà sí que vol dir menjar cheeseburger i mac&cheese, però que en qualsevol cas ser d’Espanya no vol dir alimentar-se exclusivament de tapes. ‘ooh, gambas al aguiiiyo’. Controla’t, Mireia. ‘Gààudi. Are you kidding? aaaawesome’. Imagino que no coneix on és Espanya. Ni Barcelona. Em pregunto si sap que la Terra està rotant lentament sota els seus peus. Mentre ell fa esforços sobrehumans per intentar pronunciar el nom d’algunes tapes. O si sap que les estrelles no són llums de nadal col·locades allà dalt pel gaudi de la Humanitat. Segueixo imaginant i dibuixant un gran somriure mentre mica en mica vaig calmant el meu complex de superioritat. Són molts els diners invertits en psicòlegs.

Els seus ulls estan profundament dilatats i la seva alçada li permet doblegar el cos de tal manera que sembla que s’hagi fotut algun tipus de substància al·lucinògena. O senzillament excitant. El pitjor és que segurament només ha begut una cervesa light. És el país de les coses light. Tot és non fat. skimmed. 0 %. fat free. I alhora, clar, el país de la màxima obesitat. M’escapo com puc just a temps d’evitar veure com algú es posa del revés i fent el pi sobre el barril de cervesa mentre algun bon amic li endossa el surtidor a la boca. ‘ten. nine. eight…’

Surto al carrer i beneeixo el fred. Sembla mentida. Torno a casa i sento el que deu ser una gran festa a dins. Visca. Quan estic intentant trobar la clau per obrir la porta surt corrent algú amb unes botes grogues a la mà. Gràcies, porta oberta. Començo a pujar i dues noies baixen corrent ‘My boots, my boots!’ ‘He stole Hanna’s boots!’. Segueixo pujant les escales fent gala de les dots més refinades en sociopatia. Amago les meves botes i tanco la porta de la meva habitació. A les dues s’haurà acabat i podré dormir.

(posem això per posar alguna de les cinc cançons que es repetiran tota la nit)

bon any nou (uaó, uaó)

raïm

campanades

cava

barrets de paper

collarets de plàstic

cava

espanta-sogres

turrons

cava

música

alegria

salut

cava

feromones

gintònic

balls

confeti

rom

serpentines

nas vermell

sanglot

patxanga

salts

alegria

música

absenta

balls

bon nadal

ai, no

gintònic

vòmit

aigua

música

xocolata

melindros

son

sol

bon any nou

popurrí XXXVII

Loving is really good and fine, loving really frees your mind